1. |
Al meu davant
03:01
|
|
||
AL MEU DAVANT
Quan de cop la vida
ens fa entendre la partida
que per dins jugàvem
mentre ens inventàvem
I tantes històries
I altres que ens esperen
de les nits sense final
les que no s'acaben mai
Quants detalls observes
Des de la mirada immensa
la que et deixa veure
com segueix tota l'escena
I de sobte ens hem trobat
Abraçant els canvis
i ara sabrem on trobar
tot l'alè que ens calgui
Ara has arribat per fer-ho tot
Més clar que abans
quan no eres al meu davant
|
||||
2. |
Eterns
04:22
|
|
||
ETERNS
Saps que la vida cura ferides
noves o antigues, però mai les oblides
Quan les abrigues cauen adormides
Cantes i esperes alguna sortida
I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant
Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
De viure-ho tan real, a ser per un moment eterns.
Ara respires, mentre van arribant
Aires que tornen que ja coneixies
I estàs esperant, estàs esperant
Les millors escenes i el millor final
Que pots esperar, només pots anar endavant
Hem traçat un pla per acabar
Amb tantes obvietats que tant enscosten d'oblidar
Hem triat de veure-ho molt més clar
A viure-ho tan real, a ser per un moment eterns
|
||||
3. |
Els nusos
04:47
|
|
||
ELS NUSOS
On s'amaguen les paraules que alguns dies empassàvem?
Ara ens deixen sense forces, sense ganes, sense reptes
Com les cartes que pensàvem però que mai no escribíem
Celebrem els temps que tornen, melodies que ens regalen
Que ens fem nostres al moment
Seguirem desfent els nusos
Les històries que algun dia ens van fer mal
i totes les pors, que ens pesen
deixarem d’arrossegar-les al caminar
Tots els dubtes que ens cremaven, avui deixen respirar-nos
I les trampes que trobàvem, ara vénen a buscar-nos
La distància que ens separa, ens esborra mentre passa
Fent algunes acrobàcies tornarem a dibuixar-nos
a poder tornar-ho a fer
Seguirem desfent els nusos
Les històries que algun dia ens van fer mal
i totes les pors, que ens pesen
deixarem d’arrossegar-les al caminar
|
||||
4. |
Podríem ser
03:31
|
|
||
PODRÍEM SER
Podríem ser com l'aire
que arriba quan fa falta
obrir de cop les portes
per ventilar les cases
Podríem ser poetes
poder descriure els reptes
reviure mil escenes
d'aquelles que ens sorprenen
i ens deixen tan motivats davant el compte enrere
ressituar i creure en el que esperes i esperes
Podríem ser més àgils
i córrer molt més ràpid
tenir alguns poders màgics
per ajudar els més fràgils
Podríem ser grans mestres
i mai deixar d'aprendre
que esperes les vivències
que et sumen i que et resten
ens deixen tan motivats davant el compte enrere
ressituar i creure en el que esperes i esperes
Podríem ser finestres
trobar-nos cada vespre
poder espiar les llunes
i a totes les estrelles, tan belles
|
||||
5. |
Algun dia
04:56
|
|
||
ALGUN DIA
Cada pas que feu en fals ens trenca
Ens ofega i ens fa mal per sempre
Cada cop que giro el cap enrere,
veig les naus tan impacients
que esperen
mentres arriben poc a poc,
allà on crema el vostre foc
Cada dia es més pesat el veure-us
que la misèria se us emporti lluny d aquí
mentre amago tanta por
amb cançons que ho trenquen tot
Algun dia les paraules
que escupieu contra tots
ja cauran a sobre vostre
i coneixereu la por
Cada grau de tanta indiferència
que portem tots al damunt i ens pesa
ens ensenya a ser mÉs forts
a enfonsar-vos poc a poc
Algun dia les paraules
que escupieu contra tots
ja cauran a sobre vostre
i coneixereu la por
|
||||
6. |
El carrer Nou
03:58
|
|
||
EL CARRER NOU
Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
No erem més que adolescents quan res importava gens
Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
I voler saltar les normes i el que era prohibit
Invocàvem esperits, amb ouijes especials
Erem els més atrevits i res ens feia aturar
Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits
Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
I les llums de tants colors, que ens van treure la son
I ballàvem a les fosques, les millors cançons
Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons
I aquelles nits plenes de màgia
que no sabíem acabar del tot
la casa on tots ens refugiàvem
l'habitació del carrer nou.
|
||||
7. |
Runes i martells
04:35
|
|
||
RUNES I MARTELLS
Quants motius et faran fluir
amb la vida i tot el que hi veus
néixer a dins
Pots triar el que et fa oblidar
o escoltar el que és teu
i et sorprèn mentre ets viu
Abraçant les runes i els martells
que han fet aixecar promeses
i objectius que avui estan fets
De tants motius per seguir vius
Ara seus, davant l'ansietat
la que es com un puny,
la que arriba de lluny
i després, hi haurà més parets
Que hauràs de trencar per poder començar a...
Abraçar les runes i els martells
que han fet aixecar promeses
i objectius que avui estan fets
De tants motius per seguir vius
Fas encendre les victòries
i t'apagues fins demà al matí
reps les forces que demanes
i les guardes per seguir el camí
|
||||
8. |
Els nous instints
02:54
|
|
||
ELS NOUS INSTINTS
Llença records tan ferits
mou-te i prova de sortir d’aquí
Aire, que et fa ser petit
Fes-ho, escolta els teus nous instints
I així serà poc a poc
Sembla que ja ho veus millor
Perds tots els papers, allò que has après
Trenques amb tantes parets presents
Cercles que ja vas tancar
D'altres que ja s’obriran davant
I ara et sents molt més fort
Sembla que ja ho veus millor
I ara et veus més a prop
Sembla que has perdut la por
|
||||
9. |
L'espantaocells
03:47
|
|
||
L’ESPANTAOCELLS
Tantes nits t'hem esperat per veure't
i com sempre que has tornat, ens ensenyes a perdre
Els colors que hem oblidat, ens resten
i els motius per somniar, els espantes com sempre
Les mirades còmplices faran oblidar-nos del món
Abraçades tòxiques, que fan allunyar-nos de tot
Ara voldrem tornar
apreciar més cada pas
A tornar a ser de veritat com abans
Massa dies, massa nits trencades
ha tornat l'espantaocells a espantar-nos amb ganes
Pel matí tornarem aquí, on tot és tan viu i res pot morir
Ja ens has vist prou pel teu camí
Ja no ens trobarem mai més així
Has fet que volguem tornar
apreciar més cada pas
A tornar a ser de veritat com abans
|
||||
10. |
Tot l'aire
02:49
|
|
||
TOT L’AIRE
Cantes i no trobes les paraules
I t'arriben mentre cantes
les estones oblidades
Que t’han fet conèixer
Els moments més febles.
Mentre cantes,
A la vida i a les trampes
A l'oblit i a l'esperança
Als records i a l'enyorança
Que de cop t'ensenyen
Que tot és possible
Quan deixem enrere
Els motius de sempre
I cantes, i proves d'afinar les melodies
Que dins teu ressonen
Van enfilant amunt
Més enllà del teu cap
Caminarem plegats
Recuperant tot l'aire
Que ens cal per continuar
Lletres, que en el fons només assenyalen
Que mai deixarem d'aprendre
Les paraules apropiades
Les que ens fan entendre
Que res és per sempre
I més ens val creure-ho
Més ens val saber-ho
|
||||
11. |
Vius
05:12
|
|
||
Surts, et trobes fora, amb la ciutat de ple
Sents la nit que marxa i no pots fer-hi res
No hi ha ningú més, ni tan sols el temps perdut
El camí, que no recordes, no saps on era ahir
Al teu cap, carrers i mantres, que et porten fins el llit
Recordant la nit, repassant cada motiu
Que us ha fet sentir tan vius
Veus com ara marxes, sense sortir del llit
passejant, seguint el sostre, amb els ulls plens de nit
recordant amics, mentre tot el que descrius
us ha fet sentir més vius
Dorms i els somnisvenen
i et porten allà a on vols
Sempre et sorprenen,
hi arribes mentre dorms
|
Streaming and Download help
If you like Inspira, you may also like: